El fet nacional hauria de ser
motiu suficient per apostar per la desvinculació de la “Federación Española de
Deportes de Montaña y Escalada”, FEDME, i més després de les seves darreres
actuacions envers els interessos de la Federació d’Entitats Excursionistes de
Catalunya, FEEC, tot intentant fer-la fora de diversos organismes
internacionals.
També hauria de ser un motiu més
que suficient per demanar la desvinculació, el cost econòmic que suposa pertànyer
a la FEDME pels federats i clubs catalans, més de 140.000€ anuals, sense
comptar les quotes que paguen la major part dels clubs per poder habilitar les
llicències.
Però, per a aquells que aquests
dos aspectes no els siguin suficients, només cal donar una ullada als actuals
estatuts de la FEDME, per veure que ens lliguen de cap a peus, impedint que
creixem com a esportistes, com excursionistes i com a país. La seva voluntat, expressada als
seus estatuts, és clara: per a qualsevol pas que vulguem fer els catalans, cal
la seva autorització. Vegem alguns articles:
[@more@]Article 2, punt 3: “Representar oficialmente y de forma exclusiva a los
deportes de montaña y escalada españoles ante los organismos e instituciones
nacionales e internacionales……”
Queda clar que aquest article
talla definitivament, mentre ens considerin espanyols, qualsevol iniciativa que
prenguem a nivell internacional sigui o no sigui competitiva.
Article7, punt 6: “Organizar o tutelar las competiciones de carácter
internacional que se celebren en el territorio del Estado.”
En aquest article volen retallar les
ales no només a la FEEC, sinó a qualsevol entitat que vulgui organitzar un
esdeveniment a nivell internacional. S’erigeixen en propietaris de l’exclusiva
sense adonar-se’n que els seus estatuts no són cap llei.
Article 46: “….Existirá una federación autonómica en cada una de las
Comunidades Autónomas en que se organiza el Estado Español ….”
Queda clar que per a la FEDME la
FEEC és obligadament part seva.
Article 47: “Para que los miembros de las Federaciones Autonómicas puedan
participar en competiciones y actividades de ámbito estatal o internacional……”
“…..deberán dichas Federaciones integrarse en el seno de la FEDME.
Més retalls als nostres drets
reconeguts per l’Estatut d’Autonomia i per la Llei Catalana de l’Esport.
Article 50: “La integración supondrá la aceptación incondicional por parte
de la Federación Autonómica de las normas contenidas en los presentes Estatutos
y sus normas complementarias…..” “las
Federaciones Autonómicas deberán adaptar sus propios Estatutos a la presente
norma y demás concordantes”.
Queda prou clar que la vinculació
amb la FEDME, suposa la fi pel desenvolupament internacional del nostre
excursionisme, en totes les nostres disciplines esportives, competitives o no, i a sobre hem d’adaptar els nostres Estatuts
als de la FEDME.
Article 55: “Cuando en una Comunidad Autónoma no exista una Federación
Autonómica o no se hubiese integrado en la FEDME, esta última podrá establecer
en dicha Comunidad, en coordinación con la Administración deportiva de la
misma, una Unidad o Delegación Territorial.”
Aquest és un dels punts que
comporta més confusió entre les entitats, però, per sort, el Consell Català de
l’Esport no permet dues federacions dins del territori català amb les mateixes
disciplines esportives.
Article 111: “…se prevén como infracciones muy graves….”
Apartat e) “La organización de actividades
o competiciones oficiales de carácter internacional sin la reglamentaria
autorización”
Queda clar que, mentre seguim
vinculats a la FEDME, no podem créixer internacionalment sense la seva
autorització sota amenaça de sanció.
Deixant a part “el Estatuto”, un
altra tema que comporta que molts federats a la FEEC, habilitin la seva
llicència a la FEDME, és la manca d’informació per part de tots plegats. Molts
són els esportistes que paguen per aquesta
habilitació, convençuts que necessiten estar habilitats per poder estar assegurats
fora de Catalunya. Cal recordar que, segons la modalitat triada, la llicència
de la FEEC té cobertura a tot el món, incloses les expedicions.
Un altre tema que preocupa als
que habiliten la seva llicència, és la reciprocitat amb els refugis. Només cal
dir que la FEDME no té refugis i que els refugis són de les diverses comunitats
autònomes. Per tant, amb qui s’ha d’arribar a acords no és amb la FEDME. Quant
als refugis a nivell i internacional, cal recordar als federats de la FEEC, que
aquesta, malgrat l’oposició de la FEDME, és membre de ple dret de la UIAA, i per
tant, només ens cal fer valdre els nostres drets.
També en l’àmbit dels senders, on la FEEC és membre de ple dret de l’ERA, tot
el que cal és saber estar a l’alçada de les circumstàncies i fer-se respectar.
La resta “d’avantatges” que es
diu que té habilitar la llicència, són perfectament assumibles per la FEEC,
atès que, com a federació amb més història, més entitats i més federats, disposa
dels mitjans suficients per a donar aquests serveis. Tot el que li cal a la
FEEC és voler esdevenir Una FEEC forta i independent.